ELS FONGS A L’HORT

Els fongs són organismes del sòl amb  forma de filaments microscòpics que s’agrupen en colònies anomenades micelis. Floreixen en superfície i són capaços d’enfilar-se a les plantes i altres éssers per degradar-los.  

Els fongs són els recicladors de la Natura, els encarregats de degradar la matèria orgànica per tal d’incorporar-la al sòl i que els organismes que hi viuen es puguin alimentar. Per tant, són imprescindibles en el cicle vital dels ecosistemes.

Quan una planta està esgotada, es mor o té problemes sanitaris, els fongs les detecten i comencen la seva degradació per tal d’aprofitar la seva energia i retornar-la a la natura.

Però de vegades, es donen les condicions idònies per la seva propagació, i els fongs ataquen les plantes de l’hort i les fan emmalaltir quan encara no han acabat el seu cicle productiu, fent emprenyar molt als pagesos, que de seguida han d’actuar amb tractaments fungicides per tal de parar aquest procés.

En agricultura convencional és fan servir molts productes químics, sobretot dels anomenats sistèmics, que son productes preventius que s’incorporen a la saba de les plantes i ataquen qualsevol patogen.

Val a dir, que els productes sistèmics estan prohibits en agricultura ecològica per què s’incorporen a les fuites i verdures i els acabem consumint, amb el conseqüent risc que tenen per a la salut humana. En teoria, els sistèmics tenen un plaç de seguretat i no s’han de consumir productes tractats durant aquest plaç, però a la realitat es molt difícil de controlar i ens hem de refiar del compromís i la professionalitat  del productor per fer les coses correctament.

La tardor i l’hivern són l’època més important per als fongs, és l’època d’instrospecció del camp, temps d’hivernació i  regeneració incorporant l’energia que ha després durant la primavera i l’estiu per tornar a tenir un nou esclat a la següent primavera.

Les millors condicions per afavorir els fongs són:

-Humitat. Els fongs és desplacen a través de l’aigua i com més humitat hi ha a l’ambient, més afavorim la seva propagació.

- Temperatura.  La temperatura és important pels fongs, però no tant com la humitat. Solen preferir una temperatura suau a temperatures extremes.

- Matèria orgànica. Sí tenim matèria orgànica per degradar, els fongs arribaran per tal d’encarregar-se de la seva tasca.

Sí complim amb aquestes condicions, estem creant l’habitat ideal per als fongs.

Abans de confiar exclusivament en els tractaments fitosanitaris per lluitar contra els fongs, podem tenir en compte algunes consideracions per no afavorir la seva aparició.

Com ja hem dit, la principal condició per l’aparició de fongs és tenir una humitat relativa alta. Per tal d’evitar-la podem considerar:

-Tenir espais airejats. Com més humit sigui el nostre hort, més espaiades han de ser les plantacions, així, correrà l’aire i ajudarà a assecar l’ambient.

A pagès diem: “El bon pagès planta clar i cull espès”, i una raó podria ser, entre d’altres, la prevenció contra els fongs i els riscos de pèrdues per aquests.

- Plantar varietats de temporada. Les verdures de temporada estan adaptades a les condicions de cada estació. Per això és molt difícil tenir problemes de fongs a la tardor i l’hivern en cultius com les crucíferes o les varietats de fulla. En canvi, les verdures d’estiu, on els fongs pràcticament no apareixen, com les tomaqueres i carbassons per exemple, són molt sensibles als atacs de fongs, com en el cas de la foto.

- No regar en excés. Com venim dient, hem d’evitar l’excés d’humitat i si tenim molta humitat natural, no cal regar tant. A l’hivern podem estar setmanes sense regar el camp, només aprofitant la humitat de la matinada i les pluges.

- Mantenir els cultius nets d’herbes. Les herbes solen ocupar el tros de sòl que no aprofita el nostre cultiu, però a l’hivern necessitem que el sol escalfi i assequi el sòl per tal d’evitar els fongs. Amb una cap d’herbes  és crea una humitat constant al voltant de la superfície que afavoreix que els fongs ataquin els cultius.

-Plantar al solei. En les èpoques més fredes i humides de l’any hem d’aprofitar els trossos més assolellats del nostre hort, i evitar les obagues o zones d’ombra on la humitat serà més constant i perillosa.  

Cal tenir en compte aquestes condicions per garantir l’èxit dels cultius i evitar el malbaratament dels recursos i la contaminació afegida amb els tractaments fitosanitaris. Planta el que toca, on i quan toca.

Si, tot i tenir en compte totes les pràctiques culturals exposades, sempre tenim un últim recurs. Els tractaments fitosanitaris.

Quan tenim una època de pluges o humitats molt continuades, i cultius sensibles als fongs el millor es fer tractaments preventius amb sofre. Funciona molt bé una aplicació de sofre abans i després d’un ruixat.

El sofre és un element natural no-metàl·lic,  present a la nostra atmosfera i és imprescindible per la vida.

A l’hort el fem servir en aplicacions foliars com assecant de les plantes, sent un preventiu eficaç.

L’últim recurs que tenim en horta ecològica, és l’aplicació de coure, que és molt més eficaç que el sofre en la prevenció i cura dels atacs de fongs. Però, en ser un element metàl·lic, tenim possibilitats de contaminació per acumulació de metalls al sól , i per això està regulada i restringida per normativa la seva aplicació als cultius ecològics.

Abans de ruixar amb coure hem de considerar si el que guanyarem val més del que arrisquem a mitjà-llarg termini. Per aquesta raó no el fem servir gairebé mai.

Tot  i tenir en compte els factors anteriors es poden donar atacs de fongs quan no toca, com ens ha passat amb les tomaqueres tardanes.

Em comés moltes errades, o totes les esmentades anteriorment.  A continuació us les expliquem totes:

1.- Plantem tomaqueres fora de temporada. El tomàquet és un cultiu hipersensible als fongs i cal tenir molt clar on i com plantar-les fora de temporada. Tot i això, val a dir que hem fet servir una varietat comercial més resistent que d’altres.

2.- Mala ubicació. Aquestes tomaqueres estan plantades dins un hivernacle, indispensable per ser a l’hivern. Però és un hivernacle petit i poc ventilat. A més està molt proper a unes cases que li fan molta ombra. Si hi ha un lloc obac al nostre hort és aquest.

3.- Plantades molt espesses. Com que es un hivernacle petit i poc ventilat, el marc de plantació hauria d’haver estat més ample que a la resta d’hivernacles i camps, sempre plantem les tomaqueres a 0,6x1m entre plantes, i hauria estat millor fer-ho a 1x1m o més.

4.- Males herbes. L’hivernacle és troba en un cul de sac de la finca i no hi passem si no hi anem expressament, per això el control de males herbes no ha estat l’idoni i s’ha generat molta humitat al sòl.

5.- Pocs tractaments preventius. Pel mateix motiu d’ubicació de l’hivernacle, no es va fer cap tractament de sofre preventiu amb les pluges d’octubre i quan hem detectat l’atac, el sofre ja era poc eficaç.

Estem en un punt on l’única solució és l’aplicació de coure. Però com ja sabem el coure té uns costos mediambientals que s’han de valorar. En aquest cas concret, les tomaqueres ja han produït ¾ parts de l’esperat, i encara tindran força per produir una mica més abans no acabin degradades del tot.

Per aquests motius,  hem decidit no lluitar contra natura i deixar que l’hort incorpori la seva matèria orgànica per altres cultius. El que deixem de guanyar ara, ho guanyarem amb més matèria orgànica i millor estructuració del sòl pel futur.

Això es tot, però si us ha quedat cap dubte o voleu aprofundir més en la matèria, no dubteu en deixar-nos comentaris i estarem molt contents de respondre’ls.

SALUT, I BONA COLLITA!!!!!