QUE NO PARI LA RODA.

Aquesta setmana tornem a plantar enciams, bledes, espinacs, rúcula, cabdells, cols, bròquils i coliflors. També estem acabant de preparar el tros per a la ultima plantada de pèsols que ens permetrà tenir-ne fins a l’abril.

El nostre model productiu es basa en un model de venda directa i té algunes diferencies amb el model de venda a l’engròs a grans distribuïdors.

A continuació us explicarem alguna d’elles.

En un model productiu per venda a l’engròs, l’important és el volum de producció. Normalment es fan una o dues plantades per campanya i solen ser monocultius. Per exemple a l’estiu es planta tota la finca de tomàquet, a la tardor es planten enciams, a l’hivern bròquils i a la primavera cebes. Quan els cultius estan llestos és fa la recol·lecció i es porta a vendre als grans distribuïdors.  Tenim una o dues setmanes de feina collint i tornem a preparar la terra per un nou cultiu.

D’aquesta manera s’aconsegueix una gestió econòmica eficient de la finca, però de cara a la sostenibilitat i l’equilibri ecològic de la finca és molt perjudicial.

La finca a de ser un espai ple de vida i amb un equilibri natural, l’hem de concebre com un ecosistema autosuficient. Així sempre tindrem insectes que ataquin els cultius, però en un entorn equilibrat i sostenible també hi haurà depredadors que ens ajudaran a mantenir un equilibri natural i no arribaran al nivell de plagues que ens facin mal als nostres cultius.

Per aconseguir vida a la finca, hem de tenir espais en diferents estadis de cultiu: terra preparada per plantar, acabada de plantar, amb cultius en creixement, llestos per la collita, guaret i tornar a començar.

 Quan passem amb el tractor i remenem la terra, estem reiniciant aquell espai i fem fora els insectes i bestioles que s’hi havien establert durant l’anterior cultiu. En un sistema de producció a l’engròs, ho fem a nivell de tota la finca i aquests no tenen espais on refugiar-se.

En un altre post parlarem de l a importància d’aquest equilibri per evitar agreujar els problemes intentant lluitar contra les plagues, però ara tornem al tema d’avui.

En un model productiu de venda directa, la gestió és una mica més complicada, per que hem d’assegurar producte cada setmana per poder vendre al consumidor final. En aquest model no es venen tantes unitats per cultiu, és a dir, no té sentit plantar 10.000 enciams per tenir-los disponibles la mateixa setmana si només en vendrem 100 per setmana.  L’objectiu és poder vendre els mateixos 10.000 enciams però  durant tota la campanya i compensar la poca venda d’enciams setmanals oferint  més varietat de cultius i aconseguir el mateix objectiu per campanya que amb la venda a l’engròs. En comptes de plantar exclusivament enciams, haurem de plantar altres cultius com bledes, espinacs, cabdells, cols, bròquils... i això li encanta a la finca i a la seva biodiversitat.

Però per tenir producte disponible tots els dies no podem fer una sola plantada per campanya, sinó que s’han de fer plantades setmanals dels productes que estimem vendre. Amb això aconseguim tenir espais en diferents estadis de cultius i la fauna pròpia de la finca pot anar movent-se d’un espai a un altre sense patir grans baixades de població que podrien afavorir l’aparició de plagues.

Ara bé, això que sembla raonablement senzill es torna molt complicat a la pràctica. Ho explicarem amb un exemple: els enciams.

Per saber quants plançons hem de plantar setmanalment, s’ha de tenir en compte la venda estimada i el cicle del cultiu. I aquí be la complicació, i és que els cicles o durada dels cultius varia durant l’any segons les condicions meteorològiques que ens trobem.

Amb l’exemple de l’enciam, si plantem un enciam a la primavera, amb bon temps, en 4-5 setmanes ja el podrem collir, durant l’estiu s’escurça fins als 25-30 dies, però conforme baixen les temperatures el cicle s’allarga i pot arribar a les 8-9 setmanes en ple hivern.

Per sota d’una certa temperatura les plantes s’aturen i fan una mena d’hivernació, durant aquest temps ni creixen ni maduren.  Per això si fa bon temps hem de fer plantades molt seguides i de poquet, i conforme baixen les temperatures hem de fer plantades més esglaonades i en més quantitat amb previsió de fer rebost per a l’hivern.

Seguint l’exemple de l’enciam, a l’octubre plantem els enciams que volem pel novembre, però al novembre haurem de plantar els enciams que voldrem pel desembre, gener i inclús el febrer, ja que les costarà molt créixer i ens quedarem sense existències en mig de l’hivern.

No val la pena plantar al desembre o quan fa fred, per què els cultius no avançaran i ens faran treballar per a res. És millor plantar abans i aguantar les plantes a punt de collir  o que vain avançant lentament fins el moment de la collita, o bé esperar i plantar més tard recuperant el temps que no hem plantat  pel fred.

Estem al Maresme lliure i tropical i aquest factor és menys significatiu que en altres zones, però igualment ens afecta i l’hem de tenir en compte.

Per això aquesta setmana estem plantant el doble del que vam plantar la setmana passada, i ho repetirem les properes setmanes fins que arribi l’hivern  i deixem de plantar fins que tornin a pujar les temperatures.

Espero que aquest post us hagi ajudat a entendre i conèixer una mica més el nostre ofici. Sí us ha agradat, o si  us ha quedat algun dubte o voleu proposar algun tema per a propers post no dubteu a enviar-nos comentaris. Estarem molt contents de rebre les vostres impressions.

Fins a la propera, bona collita!!!!!